EL MET AL CINEMA 2015/2016: IL TROVATORE

блин, поехать бы в нуорк

IN FERNEM LAND

Quasi quatre anys més tard ( EL MET AL CINEMA: IL TROVATORE ) torna la producció de Il Trovatore al Metropolitan, dirigida pel mateix equip Marco Armiliato i David McVicar, ara per inaugurar la temporada 2015/2016 del teatre novaiorquès i repetint  part del mateix cast: el sorprenentment recuperat Dmitri Hvorostovsky com a Conte di Luna, Dolora Zajick com a Azucena i Stefan Kocán com a Ferrando, mentre que Sondra Radvanovsky i Marcello Álvarez han deixat pas a Anna Netrebko i Yonghoon Lee.

En realitat que el MET al cinema torni a insistir en aquesta producció, només perquè Anna Netrebko, perquè és per això i només per això,  no és prou motiu, al menys per a mi, sobretot si tenim  en compte que la temporada novaiorquesa té suficients títols amb suficients al·licients per omplir les sales dels cinemes, tot i que si aquest és l’únic objectiu, amb aquesta emissió…

View original post 1,347 more words

JULIA LEZHNEVA A MUNICH: HANDEL Vs MOZART (vídeo)

IN FERNEM LAND

Avui torna al blog una de les meves fixacions, la soprano russa Julia Lezhneva, en un concert amb obres de Handel i Mozart, dos dels autors que formen gran part del seu repertori actual, si bé ningú és capaç d’aventurar on pot arribar aquesta cantant prodigiosa de mitjans, de tècnica i d’expressivitat, ja que la seva escandalosa joventut augura, si no hi ha imprudents decisions que ho espatllin tot. De moment no ho sembla ja que ella continua reforçant la carrera en un repertori molt concret. Fa bé

A la soprano l’acompanya deliciosa i virtuosísticament la Helsinki Baroque Orchestra, i el violinista i contratenor Dmitry Sinkovsky, dirigits per Aapo Häkkinen. La part només musical és un complement deliciós d’alt nivell.

View original post 391 more words

Tell me, my love… (Dime, mi amor)

Spanish version


Al compás dormilón de nuestro tango,
con mi brazo ciñiendo tu cintura,
murmurando mil frases de cariño,
entreviendo mil cielos de ventura.
Yo quisiera saber si hay en tu pecho,
todavía, esperanza para mí,
si la ausencia y la distancia no han borrado
el amor que yo en tus ojos entreví.

Dime mi amor,
dime mi amor
si aún me quieres;
si la ausencia no mató tu querer,
si hoy, como ayer,
puedo creer…
Dime mi amor,
dime mi amor
si aún prefieres
mi corazón
que hoy para ti
pongo en mi triste canción.

Al compás dormilón de nuestro tango,
con mi brazo ciñiendo tu cintura,
murmurando mil frases de cariño,
entreviendo mil cielos de ventura.
Yo quisiera saber si hay en tu pecho
todavía esperanza para mí,
si la ausencia y la distancia no han borrado
el amor que yo en tus ojos entreví.

Embrujamiento

hector maure

I am not afraid to admit that I have a weakness for Hector Mauré. Whenever, for a heretical reason, I haven’t been able to listen to tango for a few days, the first gentle reminder is a subtle, involuntary repetition, inside my brain, of the words ”Allá, junto a la ribera, un tano feliz vivía….”.

Hector Mauré was the singer who, perhaps, forced Juan D’Arienzo to adapt to a more lyrical style during a few years. The song that you are about to hear is still relatively up-beat compared to other Mauré songs, but still much more sensitive than your regular D’Arienzo. However, as a fanatical D’Arienzologist, I feel morally obliged to present a more… noisy counterweight from the same year (1941) soon.

Fellow worshippers of Hector Mauré ought not to despair, though, because my blog will definitely provide you with much more of this in the future.

View original post 156 more words